COMUNICAT: Aturem Bcn World presentem al·legacions a la modificació del PDU del CRT de Vila-seca i Salou
L’Assemblea Aturem Bcn World i GEPEC presentem al·legacions a la modificació Pla Director Urbanístic del Consorci Recreatiu Turístic de Vila-seca i Salou
Després que el març passat la Comissió d’Urbanisme de Tarragona aprovés inicialment la modificació del Pla Director Urbanístic de reordenació del Centre Recreatiu i Turístic als municipis de Vila-seca i Salou, per tal de poder-hi encabir el projecte de Hard Rock, Aturem Bcn World ha estat treballant per presentar les al·legacions[1] per fer front, des de la perspectiva tècnica i legal, a l’enèsim intent de perpetuar i explotar el model turístic de masses que representa el Hard Rock, contra el qual reiterem la nostra oposició total.
Les al·legacions han estat redactades per un grup d’experts en planejament urbanístic, advocats, membres d’Aturem Bcn World i representants polítics i es basen en els punts següents:
1. Incompliment de la Sentència degut a l’ús de la llacuna de l’antiga zona 1 del CTI
2. Creació d’inseguretat jurídica per la substitució del PMU per la present modificació
3. Manca del preceptiu document pressupostari en el PDU
4. Indefinició i incertesa en l’execució de les mesures compensatòries
5. Manca de justificació sòlida del canvi de sistema d’actuació
6. Incongruència de l’avaluació econòmica respecte els percentatges de repartiment de càrregues entre Vila-seca i Salou
7. Impactes sobre el paisatge
Les al·legacions alerten que aquest Pla Director suposa un desencaix important en la planificació territorial vigent al Camp de Tarragona i altera l’equilibri establert entre turisme, activitats industrials i nuclis de població. A més a més, el redactat del Pla deixa moltes incògnites en el cas que els inversors es facin enrere i qui hauria d’assumir els costos derivats del Pla: urbanització, sanejament de les aigües, subministrament elèctric, noves carreteres. Hi ha un risc molt elevat que amb fons públics, a través de l’INCASOL, s’hagin d’assumir despeses derivades si el projecte no es materialitza tal i com està previst, més si tenim en compte el paper com a promotor urbanístic que està assumint l’INCASOL posant en perill fons públics per una operació entre privats.
Volem exposar que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no es compleix amb la nova modificació, ja que atorga uns usos a la antiga zona 1 del CTI que permeten la concurrència pública o un impacte directe en la població amb la construcció de recursos hidrològics que repercuteixen sobre la població. A més, la reordenació de les zones verdes constitueix una clara vulneració de la legalitat vigent en la matèria, doncs ubica la major part d’aquestes zones que han de servir per al gaudi públic en activitat d’esports, lleure, etc., en bucles d’enllaços viaris o rotondes.
Posem de manifest, també, que l’actual modificació elimina l’elaboració d’un Pla de Millora Urbana (un instrument de planejament urbanístic molt més detallat), fet que exigiria una concreció del nou PDU a nivell econòmic, urbanístic, mediambiental i sobre mobilitat molt més alta de la que s’ha presentat. Tant l’avaluació econòmica, les mesures compensatòries de caràcter mediambiental i l’estudi de mobilitat, deixen moltes incògnites sobre aspectes fonamentals del projecte i no compleixen els estàndards que exigeix un instrument com el PMU.
Per últim, volem evidenciar la clara manca de respecte cap al territori donant l’etiqueta de “icona única i singular” i “identitat paisatgística pròpia” als hotels de fins a 90 metres que pretén construir quan, aquests, trenquen absolutament amb el marc paisatgístic de la zona.
No volem acabar sense abans denunciar la manca de participació que hi ha hagut en tot aquest procés, amb exemples clars com el curt termini per a presentar les al·legacions, doncs han optat pel termini més curt que permet la llei i, en cap moment, han tingut la intenció d’escoltar l’opinió d’entitats, associacions o la població en general. Lamentem que aquest sigui l’estil que es segueixi per aconseguir un consens social cap a aquest projecte.
En els propers mesos l’Assemblea continuarà lluitant des de l’àmbit tècnic i polític, però també des de la mobilització social, recordant que aquest model de desenvolupament turístic no ens representa, que accentuaria les desigualtats socials i la precarietat econòmica, que trencaria amb els valors que identifiquen el territori i que tan sols serviria per especular amb uns terrenys propietat de la Caixa amb el beneplàcit de l’INCASOL i la Generalitat de Catalunya.