Document base de l'assemblea de rebuig a Bcn World

PERQUÈ VOLEM ATURAR BCN WORLD?

L'empresa promotora Veremonte, de la mà de la Generalitat de Catalunya, va fer públic el divendres 7 de Setembre, el projecte Bcn World. El macrocomplex turístic, que s'ubicaria entre els municipis de Vila-seca i Salou, constaria de sis parcs temàtics ambientats en diferents territoris (Europa, Estats Units, Xina, Rússia, Índia i Brasil) i en la instal·lació de casinos i centres de convencions a cada zona, així com un espai dedicat a les smart cities i el cotxe elèctric. Darrere del projecte, presentat pel Govern com una suposada alternativa a les fallides negociacions amb la promotora Eurovegas, hi trobem “la Caixa” i la promotora d'inversions Veremonte, liderada per l'empresari Enrique Bañuelos.

L'entitat bancària és la propietària dels terrenys formats per un seguit de parcel·les que gairebé ocupen tot el Cap de Salou i que sumen més de 600 hectàrees. L'empresari pretén construir 12.000 noves places hoteleres, ubicades en unes comarques amb una oferta sobredimensionada, amb milers d'habitacions que no s'aconsegueixen omplir ni tan sols a l'estiu. Segons l'empresa promotora del projecte, es crearien entre 20.000 i 40.000 llocs de treball directes i indirectes i s'incrementaria la presència del turisme no només de temporada sinó també durant la resta de l'any.

                                     

Davant la manca d'informació sobre el projecte, moltes autoritats i organitzacions han decidit esperar abans de posicionar-se definitivament, tot i que els 40.000 llocs de treball directes i indirectes promesos i el fet que els parcs necessitin unes infraestructures potents i efectives produeix més simpatia que no pas rebuig entre l'opinió pública de la zona.

De totes maneres, no són poques les veus discordants amb aquest projecte per diverses raons:

• Qui és l'empresari Enrique Bañuelos i què hi ha darrere de la seva gestió?
• Quin impacte ambiental té aquest projecte per la zona i què representarà pel territori?
• S'estan tornant a utilitzar les fallides tècniques especulatives que van fer esclatar la bombolla immobiliària?
• Quin tipus de turisme s'intenta atraure i quines conseqüències té per la zona?
• És possible crear quaranta mil llocs de treball? Quin tipus de condicions laborals tindran els treballadors i les treballadores?

Aquest document preliminar analitza alguns d'aquests aspectes que ens porten a rebutjar el projecte Bcn World.

1. Manca de transparència i tècniques de gestió de l'empresari promotor del Bcn World

Fa pocs mesos, alguns mitjans espanyols es feien ressò del retorn de l’empresari valencià Enrique Bañuelos a Espanya després de diversos anys al Brasil, lloc on s'havia instal·lat després del monumental enfonsament borsari d’Astroc. Aquesta immobiliària presidida per Bañuelos fins al 2007 representa un dels símbols de l'especulació immobiliària espanyola, caracteritzada per la seva alta volatilitat de preus en aconseguir transitar de la glòria a la ruïna en menys de mig any¹. La projecció mediàtica de Bañuelos es tornaria a disparar aquest setembre, amb l’anunci que el seu nou grup inversor, Veremonte, seria el promotor del projecte Bcn World.

Però qui és Enrique Bañuelos?

De 46 anys i originari de Sagunt, Bañuelos va aparèixer a la revista Forbes el 2007 com el 95è home més ric del món, amb una fortuna estimada de 7.700 milions de dòlars. Des d’aleshores, però, les coses han canviat i aquest que es presentava com a empresari d’èxit, li ha tocat assistir a l'esfondrament del seu propi imperi espanyol i la seva retirada a Brasil, des d'on ha impulsat diversos grups empresarials també convertits en projectes fallits.

L'enfonsament borsari d'Astroc es va iniciar el febrer de 2007, tot i que l’any abans havia multiplicat el seu valor als parquets per més de 10. Advocat de professió reconvertit en promotor immobiliari, l’empresari havia aconseguit convertir-se en un dels “grans” de la indústria del totxo, per això també va ser dels primers a patir-ne la seva caiguda. També cal citar les bones relacions que mantingué aleshores amb la classe política, especialment amb els principals dirigents del PP valencià, com ara Eduardo Zaplana, Juan Cotino o Rafael Balsco.

El seu aterratge al Brasil va anar acompanyat de dos intents per crear grans grups empresarials: un en el sector immobiliari a través d’Agre i un altre en l’agroindústria, amb Vanguarda Agro², companyia de la qual va sortir definitivament aquest maig. Bañuelos va aconseguir que els dos grups escalessin i es convertissin en rellevants, però, tal i com havia passat a l’Estat espanyol, quan va baixar el suflé, els ingressos van començar a caure i mentre la immobiliària era adquirida per un altre grup, els seus antics socis el convidaven a marxar de Vanguarda Agro³. En la seva etapa al gegant llatinoamericà, Bañuelos també s’ha caracteritzat per anunciar grans projectes que, amb el temps, es convertien en fum, com ara l’acord per tirar endavant 6.000 habitacions hoteleres al país juntament amb Accor i Jumeirah. Energia, medi ambient o clíniques de bellesa són altres àmbits on Bañuelos ha jugat a crear-hi cortines de fum.

Prepotent com molts dels empresaris del totxo a l’Estat espanyol, Bañuelos ha deixat algunes perles en la seva trajectòria. Fa uns anys assegurava que “em deixes despullat al Central Park i en 24 hores passejo en limusina per la Cinquena Avinguda [de Nova York]”. En definitiva, la Generalitat ha passat de posar-se en mans d’un magnat nord-americà dels casinos, que demanava (i segueix demanant) carta blanca a nivell legal tot i ser investigat per corrupció a Macau, a un empresari valencià ben connectat amb el PP que com a bon coneixedor de la bombolla immobiliària tot allò que fa pujar s’enfonsa poc després.

1Per més detalls, consultar: “El hombre que vació la burbuja” (El País, 9 de Setembre de 2012).

2Procedent de la fusió de les empreses Brasil Ecodiésel i Vanguarda.

3Tal i com s'explica a la seva pròpia pàgina web: http://www.xn--enriquebauelos-ynb.com/category/brasil/

 

2. Impacte ambiental i destrucció del territori:

Malauradament, la Costa Daurada s'ha caracteritzat pel lligam que es fa entre turisme-especulació i destrucció del territori. De fet, de moment només hem pogut veure que el que és un fracàs és el model territorial que s'ha imposat en els últims temps, provocant l'esclat de la bombolla immobiliària que ha fet esclatar la crisi econòmica en bona part.

Tot i que aquest model hagi estat un fracàs, encara ens deixem il·luminar quan es tornen a proposar aquest tipus de macro-projectes, ara maquillats sota el lema anti-crisi. El gran problema, és que aquests són projectes de vida curta, que deixen rere seu impactes ambientals que tan sols tenen solució a llarg termini.

Respecte aquest tema, veiem tres punts negres que volem ressaltar:

Abastiment d'aigua

Una de les qüestions que encara s'han de definir del projecte és la provisió d'aigua d'un complex d'aquestes dimensions. Segons estimacions fetes per Ecologistes en Acció, el consum de Bcn World podria ser de prop de 2 hm3/any (2.000 milions de litres/any). El volum d'aigua requerida superaria amb escreix la dotació de la reserva del Consorci Aigües de Tarragona (CAT), que té la concessió dels municipis de Vila-seca i Salou. Per aquesta entitat, sembla previsible que el complex requerirà el total de la reserva del CAT (que és aigua procedent del riu Ebre) i, a més, una aportació extra significativa que no s'ha especificat. A l'elevat consum d'aigua actual de la zona de Vila-seca i Salou (arran de la massificació del turisme) i el futur augment de la demanda amb el projecte Bcn World, caldrà afegir-hi la disminució de la disponibilitat hídrica que indiquen els experts que hi haurà en els propers anys.

Afectació sobre el medi natural

La ubicació del projecte inclou les zones humides de la Pineda, en particular l'espai de la Sèquia Major. Aquesta zona està catalogada com a espai d'interès natural (PEIN) per la Generalitat de Catalunya i forma part de la Xarxa Natura 2000, juntament amb els prats de Cal·lípolis. Mentre l'espai de la Sèquia Major queda íntegrament inclòs en la delimitació del Bcn World, els prats de Cal·lípolis queden fora dels límits, segons els primers plànols presentats per la Generalitat.

L'afectació directa sobre la Sèquia Major suposarà més pressió humana i impactes sobre importants hàbitats d'interès comunitari. L'espai natural de la Sèquia Major ha quedat aïllat entre el paisatge urbà i agrícola i ha estat víctima de les pràctiques de drenatge i l'activitat constructora. Tot i això, actualment, és una zona inundada on es poden observar una gran varietat d'ocells. D'entre la fauna i la flora, destaca una espècie de peix en perill d'extinció pròpia del litoral mediterrani, el fartet.

Trobem del tot insòlit que ajuntaments com el de Vila-seca hagin defensat recentment la recuperació de la Sèquia Major i ara estiguin darrere donant suport al Bcn World. Amb això no fan més que demostrar que tant Vila-seca com Salou no tenen cap mena de compromís ferm en la conservació del seu medi natural.

A més a més, el Cap de Salou encara alberga grans extensions de pineda mediterrània, amb presència de masses arbòries d'interès i que cal preservar per així garantir la connectivitat ecològica a tot l'espai.

Demanem inversió a la zona, però no per continuar amb la seva artificialització, decadència i degradació, sinó per recuperar ambientalment el Cap de Salou.

Ocupació del litoral

La creació dins el recinte del Bcn World de l'espai “Beach Club” suposa un atemptat contra la Llei de Costes, que garanteix que el litoral és de caràcter públic i no pot ser exclusiu de cap empresa ni particular. El projecte pretén convertir la Platja Llarga de Salou en una platja privilegiada pels clients del Bcn World, un fet que suposarà limitacions d'accés i d'ús, impròpies de l'actual regulació litoral.

En comptes de garantir els valors naturals de la Platja Llarga i promoure la recuperació ambiental d'aquest espai costaner, el projecte fa un pas més cap a la artificialització del litoral i l'ocupació il·legítima de l'entorn.

3. Especulació i esclat de la bombolla immobiliària

A la localitat de Salou, amb l'aplicació del POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal), la majoria de zones antigament agrícoles, van requalificar-se a ús urbà. En algunes d'aquestes zones actualment s'hi poden veure edificis construïts (molts dels quals actualment deshabitats), edificis a mig construir i altres zones asfaltades on es fan paleses les obres aturades.

A Salou podem assegurar que d’instal·lacions i infraestructures no en falten. La productivitat d'aquestes construccions queda palesa quan les veiem buides o deshabitades.

L'economia productiva local va quedar deslocalitzada pel sector del totxo i l'immobiliari. Sectors en el què el benefici era ràpid i la rendibilitat de dos dígits. Un model econòmic i territorial amb beneficis a curta escala temporal.

La convecció del deute és clara davant d'aquesta gestió. Metre véiem com antigues zones agrícoles esdevenien solars promocionals de noves obres, molts polítics (actualment lligats a casos de corrupció) venien aquest model com el millor per generar riquesa. Polítics, banquers i empresaris han multiplicat els seus beneficis i actualment la major part dels treballadors estan obligats a pagar el deute privat.

La sobrevaloració dels actius immobiliaris iniciada al 1999 i fins a l'actualitat, són producte del període especulatiu i fomentada pels baixos tipus d'interès. Del 1999 al 2006, l'habitatge va créixer de preu molt per sobre de l'Índex de Preus de Consum, mentre els tipus d'interès eren molt baixos. A partir del 2006, els tipus d'interès fixats pel Banc Central Europeu van començar a pujar, de manera que moltes famílies, que tenien contractada una hipoteca de tipus variable, van veure com havien de pagar a l'entorn de 200 euros més d'hipoteca. A això cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps de venda d'un immoble era molt més llarg que anys enrere i en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases.

No hem d'oblidar que aquest tipus de model, és el que ens ha conduit fins a l'actual Crisi financera global, iniciada el 2007 i resultat de les repercussions sobre els sectors immobiliari i bancari, la pujada del preu del petroli i l'encariment dels aliments. 

 

Macroprojectes del Govern

CiU fa anys que intenta portar a Catalunya models de macro-projectes turístics. Així ho va intentar Jordi Pujol amb Eurodisney. La Generalitat de Jordi Pujol, a través de Lluís Prenafeta, va recórrer als serveis del diplomàtic Manuel Prado i Colón de Carvajal, llavors conegut per haver incorporat la corona real al logotip d'Iberia durant la seva breu presidència de la companyia, i per ser un dels millors amics del rei. Prado es va comprometre a portar Eurodisney a Tarragona, però finalment, Mike Eisner, conseller delegat de Disney, va decidir emplaçar-lo en el lloc que havia concebut des del principi com la seva millor ubicació: París.

Pujol va recórrer llavors al financer Javier de la Rosa que, associat amb Prado i el propi Prenafeta, va acabar per enfonsar del tot el projecte. De la Rosa, Prado i Prenafeta van acabar tots a la presó per corrupció.

La corrupció de De la Rosa amb els diners públics i la marxa dels seus negocis van provocar un nou daltabaix en el projecte. “la Caixa” va acudir al rescat de Pujol i al mes de maig l’accionariat de Grand Península –la promotora real del parc, propietat fins llavors de Grand Tibidabo– passava a estar controlada en un 33% per l’entitat que llavors presidia Josep Vilarasau, mentre que el grup britànic Pearson en tenia el 40%, un 7% era per a Fecsa –gràcies als bons oficis del conseller Antoni Subirà– i el 20% restant encara per a Anheuser-Busch. L’operació va ser dissenyada per la Generalitat i negociada pel llavors conseller d’Economia, Macià Alavedra. Al mes de juny de 1994, el parc temàtic ja va assolir el seu nom definitiu: Port Aventura

 

D'Eurovegas a Bcn World

L'anunci del magnat nord-americà del joc Sheldon Adelson d'instal·lar la seva versió europea de Las Vegas a l'estat espanyol (Madrid o Barcelona) va provocar un encès debat. La majoria dels simpatitzats d'Eurovegas defensaven una inversió de 6.000 milions de dòlars, per crear vora 30.000 llocs de treball. Les pretensions d'Adelson eren la justificació de la no aplicació de la llei vigent al complex: no aplicació de la llei antitabac, exempcions d'impostos i bonificacions de la Seguretat Social per la contractació de treballadors,..

Però el projecte d'Adelson també tenia detractors. Entre l'esquerra, es va criticar la voluntat de constituir un paradís fiscal en territori espanyol, fomentar patologies o alteracions de salut pública (ludopatia) i atraure organitzacions i xarxes de prostitució.

Finalment, Adelson va rebutjar l'oferta de la Generalitat d'Artur Mas i va decidir implantar el projecte a Madrid.

Després d'això, el Govern de la Generalitat, anuncia el projecte de Bcn World a la Costa Daurada, en mans de l'inersor Enrique Bañuelos.

És prou clar que un projecte d'aquestes dimensions no es planifica ni s'acorda amb dos dies. Tenint en compte que Eurovegas era del tot insostenible econòmica i ambientalment, ens fa estar convençuts que Bcn World era l'autèntic Pla A del Govern de la Generalitat.

4. Turisme i llocs de treball que es volen atraure amb Bcn World

El projecte del Bcn World segueix perpetuant el model de turisme massificat atret per l'oci nocturn, el joc i les platges artificials. Un cop més no es té en compte el potencial que podria tenir el turisme de qualitat o les activitats econòmiques que reverteixen sobre el territori en forma de respecte pels valors naturals, culturals, agraris i identitaris de la comarca.

No és el primer cop que sentim que es fan projectes o reformes que reduiran l'atur i crearan milers de llocs de treball. En un cas semblant, el projecte Eurovegas, es prometien 260.000 llocs de treball, llocs altra vegada sense especificar ni concretar. El que sí que es va començar a saber era que es flexibilitzarien els convenis laborals i els horaris, en altres paraules, que es crearien llocs de treball legítimament precaris.

Els promotors del projecte Bcn World també fan promeses. Prometen crear 20.000 llocs de treball directes i 20.000 més d’indirectes. Però d’una forma molt semblant, tampoc han especificat com ni en quines condicions laborals. Temem que d’una forma molt semblant amb el cas d'Eurovegas, el Bcn World esdevindrà un oasi laboral en què es gaudiran de legislacions, drets i deures imposats pel propi projecte.

Diferents veus ja han manifestat que el model turístic de la Costa Daurada és del tot insostenible. Fins i tot un informe de la Universitat Rovira i Virgili elaborat a petició de la pròpia Generalitat subratlla que aquest model turístic, “implica un important consum de recursos, començant pel sòl disponible i acabant en aigua, electricitat, residus i infraestructures”¹. Aquestes repercussions s’aguditzen en el cas de macro-projectes turístics. D’altra banda, també es comença a apuntar a que un nombre més elevat de turistes no implica un volum major d’impacte econòmic al territori. Cal doncs repensar i obrir un debat profund, participatiu i, sobretot, transparent sobre quin model de creixement, quin model econòmic i quin model de territori volem en el futur.

Plataforma Aturem Bcn World

Desembre de 2012

Si tens suggeriments, dades o informació al respecte, escriu-nos:

aturem.bcnworld@gmail.com